I Jornada dels Equips ICE de la UdL

1.-Visibilitat:

Quina és la situació?

Els equips treballen a partir d’una necessitat per aportar respostes útils i pràctiques. Perquè aquest treball sigui molt més eficaç cal que hi hagi consens dins de l’equip i a la vegada, caldria dedicar temps i espai per a compartir i consensuar dins dels propis centres.

Com es podria fer?

En primer lloc caldria estar amb actitud d’obertura davant de les necessitats de la Comunitat Educativa. Posteriorment, s’haurien de crear espais per compartir i retornar els treballs dels equips als centres educatius mitjançant la difusió d’aquests treballs perquè tinguin impacte en la Comunitat Educativa (jornades, trobades, congressos, publicacions...)

2.-Tranferència:

Quina és la situació?

Els equips ICE són uns referents en els seus àmbits d’estudi i aspiren a millorar la realitat educativa. La finalitat és transformar l’entorn més proper, partint del context real dels centres, les seves necessitats, reptes que es perceben dins dels equips docents, en les aules, en la vessant educativa de l’alumnat de primària i secundària.

Com bé es va afirmar durant la jornada dels equips ICE, aquests tenen la intenció d’anar creant “taca d’oli”, implementant canvis factibles que comportin millores a tota la comunitat educativa per arribar a la transformació en l’àmbit social.

La recerca, la metodologia col.laborativa, les converses dialògiques, l’esperit crític, el compromís educatiu i social, i la pertinença a un entorn proper fan possible aconseguir aquestes accions de transformació educativa.

L’equip ICE parteix de la reflexió sobre la pròpia pràctica i la formació esdevé l’oportunitat d’enriquiment professional i transformació educativa. Alguna aportació recorda que no tota la formació és útil, en tot cas, és indispensable el disseny del Pla de Treball, considerar les expectatives dels diferents integrants o bé matèries, el lideratge dins del propi equip, el treball en xarxa i el recolzament de direccions de centres.

 Com es podria fer?

Per transformar aquesta realitat educativa els equips ICE són conscients que cal implementar diferents accions. 

Durant la jornada es va manifestar que cal afavorir la continuïtat metodològica en les diferents etapes educatives. Aquest aspecte també comporta  treballar projectes similars a diferents nivells educatius. Els equips ICE es proposen ampliar el banc de recursos, oferint als docents eines per ser aplicades satisfactòriament a les aules, atenent necessitats de l’alumnat, escola i entorn vital.

El treball dels equips ICE garanteix un espai de reflexió sobre la realitat educativa, es comparteixen reptes, dubtes, preocupacions, necessitats i, sobretot, es promou un clima de suport mutuo. La temàtica i dinàmica de treball dins del propi equip pretén ser externalitzada potenciant la participació del col.lectiu en activitats de formació.

3.-Horitzontalitat:

Quina és la situació?

Els membres dels equips ICE manifesten que les decisions dins el grup són principalment compartides, reflexionades i consensuades entre tots. L’equip ICE funciona de forma horitzontal amb un repartiment de tasques força equitatiu. Tots els membres de l’equip tenen la mateixa responsabilitat en el seu funcionament, tot i així, es considera la coordinació peça clau per al bon funcionament i l’estabilitat de l’equip. Tots els grups han manifestat que el millor lideratge sempre és compartit, dialògic i consensuat. D’aquesta manera tots els membres dels equips ICE se senten partícips de les tasques i projectes del grup. 

Els docents tenen qualitats diverses i el grup s’ha d’equilibrar i compensar amb les diferents capacitats de tots. S’esmenta que hi ha una manca de reconeixement real de la figura del coordinador, no específica com hauria de ser per no crear greuges comparatius i disfuncions. 

En tot cas, ens dona pistes per pensar-hi i reforçar la figura destacada del coordinador de l’equip ICE. Tothom destaca la rellevància clau del seu paper per al bon funcionament del grup.

Com es podria fer?

Les aportacions dels diferents grups van en la linea que les relacions entre els membres dels equips ICE són força horitzontals i amb un lideratge compartit i dialògic. No hi ha cap aportació que demani un lideratge més vertical. 

El lideratge horitzontal implica més esforç i el procés és més lent però s’arriba més lluny i les aportacions són de més calat i valuoses. Apareix alguna aportació en la línea que algun membre del grup voluntàriament no participa o no aporta com hauria de fer-ho. No desenvolupa a que fa referència però potser algú està períodes sense assistir a les reunions desconeixent el motiu. Potser s’hauria d’incidir més en aquestes disfuncions. Hi ha una aportació demanant més implicació dels professors dels equips ICE però no dóna pistes com s’hauria d’actuar.  

El coordinador hauria de tenir un reconeixement més clar de la institució educativa, desconeixement a que fa referència, no ho esmenta, si monetària, certificats o d’altres. En tot cas, tenim propostes per pensar i millorar les condicions dels docents dels equips ICE.

4.- Necessitats:

Quina és la situació?

La tasca que s’està fent amb la dinàmica dels equips ICE afavoreix un enriquiment dels seus membres per tal com els permet de compartir i generar nou coneixement. Això és possible gràcies que, en aquest espai, els membres de l’equip estan predisposats a la transformació i la innovació educatives. 

En aquest espai es genera un debat educatiu entre docents de diferents procedències que permet establir xarxa i vincles per abordar diferents temàtiques i de diferents maneres. Tot plegat, produeix un impacte directe a l’alumnat, als centres educatius i a la universitat.

Tanmateix, aquesta transferència del coneixement es veu reduïda cap als centres per la manca d’espais i de temps per desenvolupar les propostes generades. S’hi suma el desgast del professorat, el cansament, la qual impossibilita una implicació efectiva per desenvolupar les propostes que es generen en els equip i, a la llarga, aconseguir una transformació real de la pràctica docent.

L’excés d’informació a què ens té sotmesos la societat actual i la dificultat de donar a conèixer l’activitat dels equips ICE resta eficàcia al treball realitzat.

Com es podria fer?

Afavorint la coordinació entre els equips ICE, amb jornades com la que hem realitzat. 

Creant d’un banc de recursos i posar-lo a disposició dels centres perquè es comparteixin les propostes treballades en el si dels equips.

Seria interessant que l’administració conegués aquest treball i hi donés suport i reconeixement. Paral·lelament, convindria la implicació ferma de les direccions dels centres i, també, el seu suport.

Proposant objectius assolibles i afavorir els projectes de llarga durada i la seva consolidació

5.- Difusió:

Quina és la situació?

En l’estructura de l’ICE ja s’ha començat a donar importància a la difusió, amb una bona gestió i bon calendari, amb l’aportació de recursos humans i econòmics.

No obstant això, i depenent de la seva composició, hi ha equips que gestionen molt bé la difusió de la seva tasca i, en altres, encara falta consciència de la importància de fer aquesta difusió. 

La manca de difusió és especialment greu en els centres educatius dels quals no hi ha cap membre d’un equip ICE.

Com es podria fer?

L’ICE hauria de connectar amb els equips directius dels centres o coordinadors d’àmbits per concienciar-los de la importància del treball dels equips ICE i, d’aquesta manera, assegurar que arribin les propostes educatives, ja que sovint no arriben al professorat.

Per tal de ser eficients en aquest objectiu, caldria crear una xarxa de difusió/comunicació amb els centres, al costat d’altres accions de transferència. Un d’aquests instruments podria ser la confecció d’un butlletí periòdic amb el contingut explicatiu de la feina dels equips.

Organitzant una jornada per donar a conèixer a la Comunitat educativa la tasca dels equips ICE.